El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra

VIDA AUTOR

1894-1961. Fill d'aristòcrata. Estudia dret i guanya uns jocs florals (1913). Dramaturg, poeta narratiu. Amant de la Costa Brava. Casat i amb fills.
El 1936 va a viure a París. El 1940 torna i es troba el país ocupat. Es dedica a la literatura clandestina.
El 1946 modernitza el llenguatge teatral.
Modernista, neoromàntic fora d'època, influenciat pel noucentisme (final).
Obres variades i vastes, gran quantitat de gèneres;poesia, prosa, narrativa, dramatúrgia.
Escenari a principis anys 20, bellesa natural muntanya i mar(coneix Josep Pla) Molt important el Port de la Selva, colors olors i sons. Visió llunyada dels noucentistes: Descriu llocs llunyans d'interessos històrics.
Tradueix shakespeare, la divina comèdia...
El seu teatre retrata de manera realista una col·lectivitat amb llenguatge poètic molt expressiu-utilitza llengua viva, rica:
-Metàfores, ironies...
-No publica la seva ideologia i critica els bàndols de conflictes.
-Fa finals feliços, personatges perdonats.

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                      

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)