dimecres, 25 de novembre del 2015

.EXAMEN 4r ESO 26 novembre.



Matèria Examen:

1) Vocabulari Pi Formentor.
2) Mètrica: pràctica.
3) Figures retòriques: pràctica: hipèrbole, metàfora, comparació, personificació i hipèrbaton.
4) Neologismes i manlleus:pràctic.
5) Literatura: comentari sobre un text de Ramon Llull.
6) Textos Argumentatius: localització de les  parts d'un text argumentatiu.
7) Sintaxi: tot: verbs transitius, verbs intransitius, impersonals, localització de complements en una frase. Preguntes teòriques i pràctiques.
8) Perífrasis verbals: localitzar les perífrasis verbals i classificar-les les.
9) Terra baixa: alguna pregunta sobre els personatges o l'acció. Revisar la informació dels personatges i el resum dels actes.







diumenge, 22 de novembre del 2015

Examen 2n. Batxillerat dia 24 novembre

Aspectes implicats en l'examen nº2:

1) El cafè de la granota: els vuit primers contes.

Qüestions genèriques sobre aspectes que afecten els vuit primers contes, preguntes tipus test, expressions sobre algun conte en concret, o preguntes concretes sobre els vuit primers contes.

No entra el vocabulari de El cafè de la granota per a aquest examen.

2) Verbs: pàgs. 268-269 de l'annex: preguntes sobre els paradigmes verbals, desenvolupament d'un paradigma, qüestions concretes, frases amb inclusió de formes verbals ressenyades. Aspectes pràctics.

3) Fonètica i fonologia: qüestions teòriques sobre so i fonema. Desenvolupament pràctic dels punts i modes d'articulació, sonoritat i exemples d'un so concret.

Transcripció de consonants, vocals i diftongs.

4) Diftongs, dígrafs i triftongs: aspectes pràctics de la separació de síl·labes, estudi dels conceptes de diftong creixent i decreixent, identificació de diftongs i triftongs. Estudi dels dígrafs separables i inseparables. Identificació dels dígrafs.

5) Accentuació i dièresi. Aplicació  i justificació de  casos pràctics de les normes d'accentuació i de la dièresi. Reconèixer els casos d'estalvi de la dièresi i aplicació en casos pràctics.

6) Quadre dels gerundis i dels participis: pàg.272 de l'annex. Recordeu que ara s'afegeixen els deu següents, per tant són els vint primers des del verb absoldre fins a dur inclosos.
Us indico els participis verbals (les 4 formes), a partir del verb complir:
complert, complerta, complerts, complertes
conegut, coneguda, coneguts, conegudes
corregut, correguda, correguts, corregudes
cuit, cuita, cuits, cuites
cregut, creguda, creguts, cregudes
depès, depesa, depesos, depeses
dit, dita, dits, dites
dissolt, dissolta, dissolts, dissoltes
dolgut, dolguda, dolguts, dolgudes
dut, duta, duts, dutes

diumenge, 25 d’octubre del 2015

EXAMEN DIA 27 D' OCTUBRE DE 2015


Preparació dels següents punts per a l'examen:

1) Teoria del llenguatge i de la comunicació. Cal saber la teoria i la pràctica. Aspectes teòrics i resolució de casos pràctics.
2) Els vuit primers contes del cafè de la granota.
3) Vocabulari dels vuit primers contes de: El cafè de la granota.
4) Verbs pàg.272 dels  annexos, els 10 primers verbs: gerundi i participi inclosos i les 4 formes de participi:

absolt, absolta,absolts absoltes
admès, admesa, admesos, admeses
aparegut, apareguda,apareguts,aparegudes
après, apresa, apresos, apreses
begut, beguda, beguts, begudes
caigut, caiguda, caiguts, caigudes
clos, closa, closos, closes (i els derivats  del verb cloure, incloure,descloure, concloure fan el participi inclòs,inclosa, inclosos i incloses/ desclòs, desclosa,desclosos, descloses/ conclòs, conclosa, conclosos, concloses)  
cobert, coberta, coberts, cobertes
complert, complerta, complerts, complertes
conegut, coneguda, coneguts,conegudes
5. Verbs pàg. 268-269 dels annexos. Tota la morfologia verbal.
6.Relacions de significat:Homonímia,paronímia,sinonímia,homofonia, homografia,hiperonímia,sinonímia,, antonímia, etc. Teoria i pràctica.

dimecres, 17 de juny del 2015

Deures estiu, uuuaauuuh!! juny 2015

Hola petardillos meus!!


Resultat d'imatges de imatges formentera
Panoràmica de Formentera

Com proven els primes dies de vacances? Espero que moooolt bé. Aquí us deixo uns quants títols de llibres per llegir, i omplir els vostres espais amb somnis d'aventures i accions trepidants.Recordeu cal escollir algun llibre, llegir-lo, i realitzar el següent treball que cal presentar els primers dies de classe. Podeu buscar el llibre a la biblioteca Rubió i Balaguer o a la biblioteca de l'institut dins d'una setmana. És una feina obligatòria.

És la primera nota de 1r. de Batxillerat!!

1) Per als amants de llibres d'acció, d'aventures, de sexe i de sensualitat:

L'Atles furtiu, d'Alfred Bosch.

Àlia la sublim, d'Alfred Bosch

Màrmara,  Ma. de la Pau Janer

Víctus, Alfred Sánchez Pinyol

El perfum, Patrick Suskind

L'amant. Marguerite Duras

2) Per als lectors menys apassionats que us agraden les històries curtes però intenses:

El perquè de tot plegat, Quim Monzó

Història d'amor a Sarajevo, Jaume Benavente 

Violí d'Auschwitz, de Ma.Àngels Anglada


El treball consisteix en :   TOT A ORDINADOR I FULLS BLANCS

1)Portada del treball: títol llibre, nom autor, nom i cognoms de l'alumne/a, nom del professor a qui va adreçat el treball.

2)Índex numerat i paginat dels apartats del treball

3) Fitxa del llibre:
Títol llibre
Nom i cognoms autor/a
Editorial
Any edició del teu llibre
Any de la 1a edició
ISBN
Número pàgines

4) Recerca biogràfica i sobre l'obra de l'autor/a. il·lustrada amb fotografies i imatges de l'autor i altres portades del seu llibre.

5) Recerca de 100 paraules del llibre de les quals en desconeguis el significat. Cal escriure'n el significat. pots utilitzar el diccionari.cat o qualsevol diccionari de sobretaula.

6) Redacta un comentari de 400 paraules, on esmentis el que més t'ha captivat de:

a- personatges.
b- acció.
c-final del llibre

7) Escriu una entrevista  inventada per a l'autor del llibre i una carta adreçada a ell amb l'objectiu de concertar una entrevista per a la revista del teu institut.

8) Redacta una opinió final i personal sobre el llibre que has llegit (10 línies).



Altres deures d'estiu per a la vida...

 Resultat d'imatges de imatges formentera



Llista de deures per a l’estiu del mestre de secundària italià Cesare Catà:

1. Al matí, de tant en tant, camina sol per la vorera del mar. Mira com el sol es reflecteix a l’aigua, mentre penses quines són les coses que mès t’agraden de la vida. Sigues feliç.

2. Intenta utilitzar totes les paraules  noves que has après aquest curs. Podràs dir més coses, podràs pensar més coses i com més pensis més lliure et sentiràs.

3. Llegeix tot el que puguis. No per obligació , sinó perquè l’estiu t’inspira aventures i somnis. Llegint et sentiràs com els ocells volant.
Llegeix perquè és la millor forma de rebel·lió.

4. Evita les  persones i situacions que et facin sentir negatiu i buit.Busca situacions estimulants i amics que t’apreciïn i t’entenguin per ser qui ets.

5. Si et sents trist o espantat, l’estiu transforma totes les grans coses , trastoca l’ànima. Intenta escriure un diari on puguis parlar dels teus sentiments (i al setembre, si vols, el llegirem junts).

6. Balla, no tinguis vergonya, al carrer, a la teva habitació, l’estiu és un ball.

7. Com a  mínim un cop, has de veure sortir el sol. Estar allà, en silenci i respirar. Tanca els ulls, agraït.

8. Fes molt d’esport.

9. Si trobes una persona que t’agrada, li ho fas saber amb tota la sinceritat posada en el cor.

10. Recorda el que has après a l’aula, repassa els apunts.

11. Sigues feliç com el sol, salvatge com el mar.

12. No diguis paraulotes. Sigues sempre educadíssim i gentil.

13. Gaudeix de pel·lícules amb diàlegs emotius, si potser en anglès  millor, podràs somiar més, que les  pel·lícules no s’acabin amb l’institut, viu l’experiència tot l’estiu.

14. Durant el dia o la nit somia com pot ser la teva vida: fes de la teva vida el teu somni.

Sigues bo, mooolt bo...















diumenge, 31 de maig del 2015

REPÀS 2n. BATXILLERAT: discurs directe-indirecte i verbs.







Una mica més d'esforç, ara toca repassar el discurs directe i el discurs indirecte, i alguna cosa de verbs. Molts ànims!
 
 
 
Passeu els textos d’ESTIL DIRECTE  A ESTIL INDIRECTE

A)  Aquest matí, quan ja tenia la cartera a la mà  a punt per anar  a l’escola, la mare m’ha dit:
-No  veus que et descuides de l’esmorzar?
-Avui no tinc gens de gana i, en canvi, tinc molta pressa –li he respost.
-No pots marxar sens e esmorzar. Agafa’l. Només perdràs un minut-deia la mare, convençuda.
L’he agafat, encara que li repetit dos cops que em tractava com un nen petit.


A)







 

 

B) L’Antoni em va trucar ahir a la tarda i em va dir:
- Vols venir d’excursió a Ullastret?
- M’agradaria –li vaig contestat-, però no hi puc venir perquè tinc un altre compromís.
- Fes els possibles per venir  -insistia el meu amic.
- Ho tinc molt negre –li vaig contestar- perquè he quedat amb els companys per estudiar.

 

B)

 

 





 

Passeu els textos d’ESTIL INDIRECTE  A ESTIL DIRECTE

A) Jo volia anar al cinema; així que ho vaig demanar a la mare. Li vaig dir que era molt interessant, que m’agradaria de veure-la. La mare em va demanar si hi volia anar amb el meu germà petit. Li vaig dir, veient-me venir el xàfec, que jo volia anar-hi sol, que no em volia emportar el petit.
Em va amenaçar que si no me l’emportava em quedaria sense televisió tota la setmana. Després de dir-li que em feia xantatge, vaig acceptar a endur-me’l.


 

A)

 

 

 

 

 

B)  En Pere no es volia tirar a la piscina. En Joan deia que l’aigua era molt neta. En Pere, que no en tenia ganes, li responia que no veia que ho fos gaire. En Joan tornava a insistir que es banyessin. Aquell dia hi havia poca gent i s’ho passarien molt bé.
Finalment en Joan el va convèncer i s’hi va tirar. Pobre, no sabia nedar.


B)

 

 

 

Transforma el text: passa’l de l’estil directe a l’estil indirecte.

 

En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar:
 

–Que ens podríeu dir si anem bé per arribar a l’Ajuntament?

–Sí –els vaig contestar–, continueu per aquest carrer i, a la tercera cruïlla, gireu a l’esquerra; de seguida

veureu un petit palau modernista, que és l’Ajuntament.

–Moltes gràcies! –van dir tots dos alhora.

I els dos forasters van continuar tranquil·lament el seu camí.

 

Explica quina diferència hi ha entre un diàleg i un monòleg. Defineix els dos conceptes.

 

 
 
 

 

 

Jo tenia els peus glaçats perquè duia les sabates molles, i tenia el pla del cap molt calent. Li vaig dir que en Quimet es volia comprar una moto i em va dir que ja es veia que era molt modern. I va ser la senyora Enriqueta la que em va acompanyar a comprar la roba per fer-me el joc de núvia, i quan li vaig dir que potser ens quedaríem un pis prop de casa d'ella, va estar molt contenta.

 (Mercè Rodoreda: La plaça del diamant)

 

Transforma els verbs d’aquest text en passat simple (pret.perfet simple).


Menja amb mesura, aparentment sense gust; em parla amb una veu també mesurada, de to dolç i benèvol, però en el fons, d'una manera subtil, autoritària. Em demana quin temps fa, quina pel·lícula vaig veure ahir amb Sílvia, on vam sopar i altres coses semblants; però diria que ho fa per cortesia, sense cap interès, o millor, amb una curiositat que, qui sap per què, s'enginya a fer parèixer casual i indiferent.
(Alberto Moravia: L'home que mira)

 

Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt l'al·lota, ja que el rei va tancar-la en una torre perquè provàs les seves habilitats. Ella no feia més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb ella si aconseguia més or, l'al·lota ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tengut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne, però no endevinava el del nan. Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava: "Ningú no ho sap, ningú no ho sap: jo som Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha d'haver dit el dimoni!" i pegava potades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer. A partir de llavors la reina va viure feliç i tranquil·la devora el seu fill.
(Germans Grimm: Rumpelstilzchen)

dilluns, 25 de maig del 2015

REPÀS SINTAXI 4r. ESO,curs14-15


Activitats Repàs 4r.ESO Llengua i Literatura Catalanes,
curs 2014-15:

 

1) Identifica els CD de les oracions següents i fes-ne la substitució pronominal:

 

a. Vaig veure la Marta  a “la Caixa”.

 

............................................................................................................................................................

 

b. Per Sant Esteve menja canelons.

 

..............................................................................................................................................................

 

c. El Barça guanya el partit sense esforçar-se.

 

................................................................................................................................................................

 

d. Sempre salten aquells marges per anar a l’escola.

 

................................................................................................................................................................

 

e. Estudia català cada dia.

 

...............................................................................................................................................................

 

f. Fa preguntes incisives en les rodes de premsa.

 

............................................................................................................................................................

 

g. Han detingut quatre delinqüents reincidents.

 

................................................................................................................................................................

 

h. Han contractat un expert en economia.

 

................................................................................................................................................................

 

2) Completa aquestes frases amb els accents diacrítics que falten:

 

a) Si dius que si, te’n penediràs.

 

b) Ja son les dotze i tinc molta son.

 

c) Te ganes de portar-te a prendre un te.

 

d) Ja se que no se celebrarà la festa.

 

e) L’estàtua deu ser d’un deu egipci.

 

f) Soc molt dormilega i dormo com un soc.

 

g) Us han dit que feu un us indegut del càrrec.

 

3) Identifica el subjecte i el predicat de les següents oracions. Marca els nuclis respectius.

 

A partir de novembre , de seguida es pon el sol.

 

Als japonesos els agrada molt l’art modernista.

 

Plou a bots i barrals.

 

Com anem?

 

No m’interessa el que dius.

 

Em preocupa el resultat de les negociacions.

 

Sempre m’han molestat els saberuts.

 

Hi ha mala maror en l’empresa.

 

M’interessa tota la informació.

 

A mi, mai no m’ha agradat el soroll.

 

4) Explica les modalitats oracionals. Posa un exemple per a cada cas.

 

 

 

5) Identifica les oracions subordinades de les frases següents i digues la funció que fan:

 

a. Recorda que hem de recollir totes les activitas.

 

 

b. Tenir un aciutat neta és un esforç col·lectiu.

 

 

c. La proposta de la cimera del clima  és reduir un 8% l’emissió de gasos contaminants.

 

 

d. Tots hem de contribuir a respectar el medi.

 

e. L’IPC confirma que l’any 2100 la temperatura del planeta  haurà pujat d’1 a 3,5 graus.

 

 

f. El cert és que la majoria de bosses de plàstic no són biodegradables.

 

 

 

g. El govern confia a substituir ben aviat els abocadors de deixalles.

 

 

 

h. El canvi climàtic pot provocar que els  problemes de salut agreugin.

 

 

 

6) Subratlla les oracions subordinades adverbials i classifica-les :

 

a. Va sortir del cinema perquè s’hi avorria.

 

b. Ni que troni amb taxi arribarà a l’hora.

 

c. Si no estudies, difícilment aprovaràs el curs.

 

d. Mentre els esperem, mirarem la televisió.

 

e. Es troba tan malament que no pot treballar.

 

f. Estalvia per comprar-se un bon equip de música.

 

g. Fes com si no ho sentissis.

 

h. Des que era  petit somiava ser pilot d’avió.

 

i. La teva filla és igual que tu.

 

j. Aquest Peix és millor al forn que no pas fregit.

 

 

7. Digues la modalitat de les oracions següents, d’acord amb les possibilitats que hem vist:

 

  1. Dubto que se’n surti.
  2. No t’ho farà.
  3. Tant de bo que aprovin el curs.
  4. Quants et sembla que vindran?
  5. Vas poder sentir el que va dir el professor?
  6. No fumeu.
  7. Empeny la porta cap endavant.
  8. Fa una tarda molt lletja.
  9. Tal vegada s’anunciarà per ràdio.
  10. No m’esperava pas això.

 

8) Substitueix tots  els complements verbals per pronoms febles:

 

  1. Va considerar molt bons els resultats.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Va convidar la Marta a la festa major.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Treu les botifarres del rebost.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Retorna dos préstecs als socis.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Han llogat les golfes a uns parents.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Faré preguntes comprometes a  la  Magda.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Demana un crèdit als banquers.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Ha confessat la veritat als policies.

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. Han d’acostumar els joves a treballar.

 

 

…………………………………………………………………………………………….

 

  1. L’elefant és l’animal més gros.

 

……………………………………………………………………………………………

 

 

9) Torna a escriure les oracions següents de manera correcta, quan calgui:

 

L’aigua la qual passa per aquest riu és contaminada.

……………………………………………………………………………………………

El tercer llibre, en el que s’explica l’enigma, no es troba.

……………………………………………………………………………………………

L’ideal pel que lluitàvem ha perdut vigència.

…………………………………………………………………………………………….

La Maria, quins cabells eren tenyits, em va desaparèixer del davant.

……………………………………………………………………………………………

No vaig veure les noies que en parlaven tant.

……………………………………………………………………………………………

L’hotel al que et referies ja ha estat enderrocat.

…………………………………………………………………………………………….

La dona que li han enguixat un braç és veïna meva.

…………………………………………………………………………………………….Aquell assumpte del que vam parlar la setmana passada s’ha complicat.

…………………………………………………………………………………………….

L’amic amb el que confiava m’ha traït.

…………………………………………………………………………………………….

L’home que li han donat el  premi era ja milionari.

…………………………………………………………………………………………….

 

10) Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles i accentua-les quan calgui:

 

esparrec, proleg, orbita, boiros, orbita, ogre, muntanyos, mural, molestia, preso, prestec, oloros, optic, pero, estatues, tambe, bruixola, colonia, familia, municipi, progres, bustia, autentica, neguitos, historia, comedia, holandes, despres, nomes, aixo.

 

Aguts
Plans
Esdrúixols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

11) Classifica els següents mots en aguts, plans o esdrúixols, accentua’ls si convé i explica per què accentuem o no.

 

PLATAN:............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 

ALGUN:..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 

MÈTODE:.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 

TOBOGAN:.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 

SEGON:................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 
12) Indica la funció sintàctica dels elements subratllats i dels pronoms febles en negreta:
 
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics".
Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
 
13) Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
 
a) M'agrada la música clàssica.
b) Van parlar d'un tema molt interessant
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió
d) Convides la Laia    a la festa?
e) El poble és lluny d’aquí
f)  Ens renya sovint.
i) Aviat passarà una processó.
j)S’exposa a un perill molt gran.
k)Ens agraden els dolços
l) Està molt content dels seus avenços
m) La classe serà impartida per un nou professor
n) És impossible que t’hagi dit això.
ny) Van trobar el tresor per casualitat.
 
14) Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
 
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.