En construcció

all my loving - The Beatles (subtitulada)

Tirant lo Blanc

hola valents cavallers i belles dames de la cort!

 Per completar la informació del llibre de text sobre Tirant lo Blanc aquí us deixo uns quants vídeos.

 

 

Tirant en l'episodi dels almogàvers, procedent de la pel·lícula de Vicente Aranda: Tirant lo Blanc

 

 

La Balada de Luard el mariner

hola noiets i noietes,

Aquí us deixo l'enllaç per escoltar la balada de Luard el mariner, feta per Celdoni Fonoll. Es tracta d'un poema  que es troba dins de Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Sagarra, publicat el 1923. És un complement al text dramàtic del Cafè de la marina.

www.dailymotion.com/.../xx5h7h_la-balada-de-luar

Aquí un enllaç per escoltar la cançó que s'escolta al final de l'acte II mentre Caterina i Claudi parlen.
https://www.youtube.com/watch?v=ihHmZc96u1A&feature=player_embedded&x-yt-ts=1421914688&x-yt-cl=84503534

LA BALADA DE LUARD, EL MARINER
Luard és una pell socarrimada,
i és una llengua que no tasta gras;
clatell pelut, i la gorra enfonsada
fins al nas;
samarreta de plom, cul de cabàs.
Quatre dents que s’escapen vironeres,
d’un trosset de bigoti atapeït,
ulls amb un pam d’ulleres
i unes ungles més negres que la nit.
Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,
peus seguidors de totes les tesqueres,
cridaire, mentider i home de bé,
Luard el mariner!
Més sec que el boll, més pobre que una rata,
entre els xiulets i les cançons s’esmuny;
si peta la batussa i la bravata,
no correrà molt lluny;
li fan por el ganivet i el cop de puny;
més avesat a somniar i a riure,
no està per fressa el mariner Luard,
i, si li deixen una bóta lliure,
per ell no es fa mai tard.
Si el cor de les misèries se li estripa,
amb un traguet ja ha posat oli al llum;
grata amb les ungles un rebrec de pipa
que és sutja i queixalades i ferum,
i va xuclant el fum!
Tot aclofat en el seient de boga,
palpa les cartes amb els cinc sentits:
el rei, i l’as, i el cavall, i la groga
li fugen dels dits;
i dringa el coure en els taulells podrits.
Amunt, Luard! La sort és rosa i grisa;
ja en tens per una veta del calçat
o un pedaç de camisa!
Luard, ara has perdut i ara has guanyat!
I, si les peces són de migra o d’urpa
Luard sempre fa un sol entrellucar;
i, després que estossega i que xarrupa,
diu cargolant les cartes amb la mà:
«Sí, mira! Va com va!...»
Luard vinga a buidar un sac de mentides
de colors blaumarins i virolats
de cares amb cent ulls i pells humides,
i fets desllorigats;
i se l’escolten tots bocabadats.
Conta un calvari d’escorpins i penes
fonedisses del greix
i la perla del pit de les sirenes,
i aquells misteris platejats del peix.
De tot l’encís ell va tastant les vores;
per dir-ne moltes no té el bec covard,
i l’aiguardent va amorosint les hores,
i no hi ha orellafart,
per parar oïda al mariner Luard.
Quan s’ha desfet el feix de nuvolades
i encar tremola esfereït al cel
un tall de lluna amb dotze queixalades,
mig blanc d’angúnia i mig daurat de mel,
Luard, desfent el tel
de la taverna, que el sentit li esborra,
camina cap al mar un si és badoc,
s’estira com un gos damunt la sorra
i canta una tonada a poc a poc.
Diu coses dolces de Marianneta,
coses coents d’un rei i un bordegàs,
i una cançó de xiscles d’oreneta,
de rems d’argent i veles de domàs,
amb una veu de nas.
I avui, tot ple d’unes mentides vives,
per sempre s’ha adormit a dins del port;
els llavis i les dents i les genives
d’una dona de mar blanca de cor
li han endolcit les hores de la mort!
Els pescadors l’han dut sota una vela,
amb un aire sorrut i compungit
li han clos aquelles nines de mostela
i li han creuat les mans damunt del pit...
Demà tota la joia serà muda,
hi haurà una mica de llebeig covard,
i un gustet amargant a la beguda
i un plor de campaneta cap al tard
pel mariner Luard.

Més pronoms febles per repassar per a 4r. d'ESO

Hola noiets i noietes de 4r.!

Per anar superant aquests dies llargs i freds d'hivern, aquí us deixo més frases de pronoms febles per anar repassant...per sort els dies ja són més lluminosos, ja ho diu la dita per Sant Antoni abat, mitja hora per cap...

Apa, bona sort !

6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los.
Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu veí.
Envia el missatge als espectadors ara mateix!
La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats.
Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep.

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los.

Renunciarà a tots els seus béns.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
En Miquel caminava amb una mossa desconeguda.
Els quissons jeuen dins la senalla.
T’adones del que has fet?
Tens la documentació al despatx?
Ens hem oblidat de les postres!
El visitant estigué interessat en tots els quadres.

8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius.
La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
En Quico semblava una fera salvatge.
Estan baldats de tanta feina.
Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.
El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
Vares arribar a casa regirat per la situació.
Les ocells volen baixos avui vespre.

9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:

Escriu la redacció al mestre
Explicava contes als nins
Renta la cara a n’Aina
En Joan només té un bolígraf
La pagesa collia fruita.
El torrent davalla ple.
Escriu a ta mare
Escriu la postal
La cuinera feia pollastre rostit
Anàrem a la plaça
Érem al cinema
Veníem de Barcelona
Ningú no renunciava al premi final
Va bé acostumar-se a fer esport
Només parlen de futbol
Pensa a donar menjar als animals
Ets massa gelós per ser només el seu company.
Es dediquen a la venda de llibres vells
No sap jugar a cartes
Es recorda de l’excursió
No han pagat la mesada a les treballadores.
Parlen de nosaltres
Pensam en totes les coses
Aquell infant du tacat el baverall.
Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
Telefonem a tots els ciutadans!
Aquella dona pareix la Mare de Déu.
No sé si m’arriscaré a passar
Sempre s’oblida dels problemes


1. Substitueix els CD i CI d’aquestes oracions pels pronoms febles adequats:
Varen explicar allò a la mare
Va dir als convidats que no hi arribassin tard
Pregunta als que esperen per què fan tant de renou
Varen dir al director que en Pere encara no hi era
Explicarem tot el que ha passat a les autoritats
Va demanar als assistents que no fumessin

2. Substitueix els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada col·locant-los davant i darrere el verb. Fitxa’t en l’exemple:

La mestra va demanar el treball als nins: La mestra els el va demanar – La mestra va demanar-los-el
Dóna albergínies a tots
Dóna les albergínies a tots
Explica contes als cosins
Posa els jerseis als nins
Torna la carpeta a les mestres
Explica allò a en Joan
Amaga l’arròs als excursionistes
Va repartir caramels als nins
Vaig manllevar aquest disc als meus amics
Explica el que hem dit als avis
Penja l’abric dins l’armari
Compra els caramels a la botiga En Jaume va fer un obsequi als seus pares.

3. Substitueix els següents complements per la combinació de pronoms adequada. Fes-ho de les dues maneres sempre que sigui possible:

Hem solucionat el problema a en Joan
Nosaltres vàrem donar els llibres a na Maria
Avui duré el regal al meu amic
Avui horabaixa tornarem les sabates al sabater
N’Alexandre llegeix contes a na Lluïsa
Després comprarem la farina a la mare
Explicaré el problema al meu company
Deixaré la pilota a en Toni
Demà duré les entrades al meu amic
He comprat taronges a en Jaume
Regalaré un llibre a na Joana
Explicarem els problemes a l’alumne

4. Corregeix les faltes que trobis a aquestes frases:

Volia veure-ls. Llegeix-els, aquests poemes. Portem-el a casa. Duguem-els-ho a casa. Acostuma’t-hi. Dóna’li records. Fesho aviat. Me’n ha comprat tres. No l’utilitzaven bé, l’eina. Talla’m-els curts, els cabells. Dóna-me-ho tot. Què m’en dius? Ja t’en sortiràs. No’t moguis. Deixam fer. Si ens deixa el martell, els hi tornarem de tot d’una. Aquelles al·lotes deuen trobar estrany que no els hi presentem els nostres amics. L’aigua els hi arriba als genolls. Si et demanen el cotxe, deixa’ls hi. Puc donar-lis un bon consell. Jo també vaig a demanar-los-hi diners.

1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.
b) Hem encarregat les postres a la Neus.
e) Ha cedit la paraula al sots-secretari.
c) He venut la brusa a la Griselda.
d) Aviat retornaran el material a la Lluísa.
e) Han apujat el sou al Sergi.

2.Relaciona amb fletxes:
a) Li paga els llibres.                1) L'hi paga.
b) Li paga les factures.              2) La hi paga.
c) Li paga deutes.                      3) Els hi paga.
d) Li paga la manutenció.           4) Les hi paga.
e) Li paga allò.                           5) Li'n paga (o N'hi paga).
f) Li paga els estudis.                   6) Li ho paga.
g) Li paga el mobiliario
h) Li paga els cursets.
i) Li paga això.
i) Li paga el lloguer.

3. Substitueix els dos complements:

a) Donaré la llauna al Pep
b) Donaré la llauna a la Pepa.
e) Donaré les llaunes al Pep
c) Donaré les llaunes a la Pepa.
d) He deixat el tornavís a la Maria.
e) He deixat el tornavís al Marià,
f) He deixat les tenalles a la Júlia.
g) He deixat les tenalles al Julià.

4. Substitueix els dos complements:

a) Demà mateix tornarem això a la Lucrècia.
b) Venim per demanar la cassola grossa a la mare
e) Donava caramels al seu nét.
c) A vostè l'aprecia moIt. Ja veurà com li facilitarà informacions molt valuoses.
d) Ha canviat els bolquers a la criatura.
e) Li han esclafat la pilota de ping-pong,
f) Hem sol·licitat els horaris a l'empleat de la taquilla.
g) Mai no demanava diners al seu pare.

5. Omple els buits amb la combinació adient (sempre dos pronoms).
Model.• • No sabien quina mena de substàncies eren aquelles i van demanar a un farmacèutic
que els les analitzés.

a) Si necessiten tela, d'aquí a un parell de dies .....................podrem servir un quilòmetre,
si cal.
b) Quant deuen costar aquelles sabates de xarol? Quan vinguin els dependents, ........................ preguntarem.
c) Digues als músics que encara tinc les seves partitures i que ........................... tornaré tan aviat
com pugui.
d) Els clients que vénen al nostre forn a comprar el pa, generalment ja porten bossa, .................... quan no en duen emboliquem amb un paper molt higiènic.
e) Van demanar a l'empleat de I'agéncia de viatges l'adreca de l'hotel, pero no ................................
va saber trobar.
f) Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix.................................... de seguida, que ja
ronquen els budells ...
g) Aquests informes són per als arquitectes: fes _______________arribar tan aviat com puguis, que l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.

6. Rescriu les frases substituint per un pronom cada element repetit.

Model: • Sense voler, he trepitjat el peu a la Paula, pero no he fet mal a la Paula. _ ... pero no li
he fet mal .

a) No cree que la Bet vulgui fer la volta al món en globus amb nosaltres. De tota manera, ja
preguntaré a la Bet si vol fer la volta al món en globus amb nosaltres.
b) Quan expliquis l'accident a la seva dona, explica l'accident a la seva dona amb molt de
tacte.
c) L'Isidre va demanar al màgic Andreu que li expliqués com havia partit la noia, però
aquest no va voler revelar a I'Isidre com havia partit la noia.
d) La nena ha dit que, mentre fos fora, deixaria al seu germà la pilota i la raqueta i, a
última hora, s'ha repensat i ara només vol deixar al seu germà una de les dues coses.
e) La Núria ha demanat al veí que enretirés de davant el gual el seu Eivissa negre matrícula
KK, però aquest es resistia a enretirar-li l'Eivissa negre matrícula KK.
f) És millor que expliquis a la Flor que aquesta nit ens hem trobat, però explica bé a la Flor
que aquesta nit ens hem trobat, que no malpensés ...
g) L'amo no volia que el vailet pasturés el ramat pels seus camps, perquè feia malbé
a l'amo els seus camps.
h) He demanat tants favors a la Margarida, que no tinc prou valor per demanar més favors
a la Margarida.

7.Completa:

a) Cambrer! Serveixi el segon plat a la meva senyora: no esperi a servir ___ , que té
tard.
b) Aquesta llimonada és per a la Roser: porta _______ .
e) Susanna, dóna aquestes bombetes al pare: porta _______ ara mateix.
d) A l'hora de berenar, el nen voldrà els entrepans: tu seràs l'encarregat de
donar _______ .
e) Va dir que comentaria la cerimònia a la presidenta, pero no va comentar _______ .
f) Encara no tens clar si llogaràs el pis al noi de Cerdanyola? No t'hi pensis més:
lloga _______ .
g) La pobra pianista necessitaria algú que l'ajudés a girar els fulls. Per què no _______
gires tu?
h) La Rita se n'ha anat un moment al lavabo i ha deixat les seves coses a la Berta perquè
______ guardés.

8. Evita les repeticions fent ús d'una combinació de CD + CI.
Models:
• El client ha demanat al notari les escriptures del pis i aquest ha donat les escriptures
del pis al client.
_ ... i aquest les hi ha donades (donat).

a) Com que en Rafel no havia vist mai els nostres peixos, he ensenyat els nostres peixos a en Rafel.
b) El presoner conservava la pipa entre les mans mentre lligaven les mans al presoner.
c) Encara que tothom donava la raó al fiscal, l'advocat defensor tenia prou proves per no donar la raó al fiscal.
d) En Gerard ens va fer una mala passada, pero ens ho vam agafar amb humor: li vam agafar l'orella dreta i vam estirar l'orella dreta a en Gerard tot dient-li que no hi tornés més ...
e) L'Olga va demanar els dos llits plegables a la mestressa i aquesta no va dubtar ni un segon a deixar els dos llits plegables a l'Olga.
f) El conseller allargà la mà a l'empresària i aquesta estrenyé la mà al conseller efusivament.
g) L'Oleguer era tan entremaliat que un dia agafà la cua al quisso amb la intenció
d'arrencar la cua al quisso.
h) En veure passar l'equip rival, en Terenci s'ha ajupit per agafar uns rocs de terra i ha tirat els rocs a l'equip rival.
i)Aquest matí el Ricard m'ha demanat si li podia deixar la maleta i he deixat la maleta a en Ricard.

9. Reconstrueix les combinacions

Model: •A l'Hortènsia se li ha gangrenat una cama i no sé pas si la hi salvaran.
-(...)si salvaran la cama a l'Hortènsia.

a) Ja has pagat el rebut de la llum a la mestressa? -No, encara no l'hi he pagat.
b) L'Eduard em va demanar que, tan bon punt em diguessin la notícia, la hi fes
e) El soldat es va desfer en excuses, pero el sergent no les hi va acceptar.
c) A l'Avel·lina no li agradava gens aquell pis. No se'l compraria per res del món,
bé de preu que l'hi oferissin.
d) La Raquel va demanar a la Sílvia si li podia deixar la moto i la hi ha deixada.
e) Tot i que el metge havia promés a la Marta que li prendria el pols, va marxar sense prendre-l'hi.


COMBINACIÓ DE PRONOMS


4. Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre a la Rosa, jo ja no te'l dono.

b) La Maria ha demanat els bombons a la seva amiga.

c) El Manel ha regalat l'ordinador a el Miquel.

d) No ha reservat la pista de tennis al Lluís

e) No vull explicar al Josep les meves dèries

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"

i) Porta els resultats a les teves alumnes.

j) Si vols que et deixi mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros.

k) No penso dir el resultat de les proves a la Maria i a tu.

l) Cada nit l'Assumpta llegeix al seu fill el conte que li regalares

m) Vicent va donar això als seus fills

n) El Miquel et volia desbaratar totes les propostes

o) El meu company em regalà una camisa vermella

p) El Joan ens porta la declaració d'hisenda

q) No volia tornar-nos els diners.

r) He regalat tres vestits a unes amigues.

s) Podríem deixar els nostres apunts a en Joan.

t) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants

u) Conta un conte als xiquets, si us plau.

v) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres.

w) El Joan ha fet la casa per a ell

Repàs del canvi i caiguda de les preposicions

               CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

 En aquest enllaç podreu trobar teoria molt senzilla d'entendre i exemples molt aclaridors sobre aquest tema
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl19/scl19_04_04.htm

Completa els espais buits amb en / a / de / que segons correspongui:

 

a) Quan estiguis de vacances al Marroc, pensa ............ tornar!

b) Francament, dubto ............. sigui honrat.

c) No t'oblides mai .............. fer els deures, tu?

d) Encara no s'ha acostumat ............ passar fred!

e) S'entossudeix ................. li facin sempre cas.

f) S'entossudeix .................. saber-ho tot: és un gran tafaner!

g) S'entossudeix ................. el pacte.

h) Tot consisteix .................. dir la veritat.

i) Tot consisteix ................. que tu vinguis abans.

j) Tot consisteix .................. una correcció de l'escrit.

k) Tinc interès ................. es resolgui el cas tan aviat com sigui possible.

l) Tinc interès ................. marxar demà.

m) Tinc interès ................ venir a la conferència.

n) He pensat ................. venir més aviat demà i donar-te un cop de mà.

o) Des ........... que vam sortir de casa, no ha parat de ploure.

p) Vés amb compte .............. no caure.

q) No estem d'acord ............... tu siguis el nou director de l'empresa.

r) No dubteu ............... en Marc comprarà les entrades a més bon preu.

s) Tinc l'esperança ................. la setmana que ve anirem a esquiar a la Molina.

t) M'exposo .................  m'ho robin tot.

u) Us arrisqueu ............ us posin una multa monumental!

v) Insisteix ................. venir a parlar amb mi.

x) Els nostres pares es complauen .................. convidar-vos al nostre enllaç matrimonial que tindrà lloc el dia...

y) No estem d'acord ................. treballar més hores de les que marca el contracte laboral!

z) Oblideu-vos ................ tocar el piano si abans no endreceu la vostra habitació!

 

 

 

El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra

VIDA AUTOR

1894-1961. Fill d'aristòcrata. Estudia dret i guanya uns jocs florals (1913). Dramaturg, poeta narratiu. Amant de la Costa Brava. Casat i amb fills.
El 1936 va a viure a París. El 1940 torna i es troba el país ocupat. Es dedica a la literatura clandestina.
El 1946 modernitza el llenguatge teatral.
Modernista, neoromàntic fora d'època, influenciat pel noucentisme (final).
Obres variades i vastes, gran quantitat de gèneres;poesia, prosa, narrativa, dramatúrgia.
Escenari a principis anys 20, bellesa natural muntanya i mar(coneix Josep Pla) Molt important el Port de la Selva, colors olors i sons. Visió llunyada dels noucentistes: Descriu llocs llunyans d'interessos històrics.
Tradueix shakespeare, la divina comèdia...
El seu teatre retrata de manera realista una col·lectivitat amb llenguatge poètic molt expressiu-utilitza llengua viva, rica:
-Metàfores, ironies...
-No publica la seva ideologia i critica els bàndols de conflictes.
-Fa finals feliços, personatges perdonats.

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

·         Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)

·         Dir-te que ets un xiquet escorredissa.

·         ... però no és hora de les cares llargues...

·         Ben lluny, me n’aniré, i tu, galta tendra, vindràs amb mi...

 

Acte II                                                                                                                

·         En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.

·         Anirà seguint a claps.

·         Com s’hi recalca.

·         HI ha un gregalet.

·         ... no ha tingut mainatge.

·         ... l’has de lligar ben curt.

·         ... amolla.

·         ... veuràs que ell és un déntol una mica picat.

·         ... li ha dat l’embruix.

·         ... però durs de clepsa.

·         ... i no allarguen un sou ni res d’armilla.

·         ... una dona que és més eixarreïda.

·         ... era un ball salat.

·         A la cua de les Rambles.

·         Noi, ets molt estirat.

·         Potser coneix un vista.

·         Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.

·         No ens enganyem, pubilla.

·         ... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.

Acte III

·         Si no parlem d’això a ca la Rectora, / de què vols que parlem?   

·         Per les males ànimes .

 

 

FORMES NO NORMATIVES

 

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.

·         Per ’vui que apreti.

·         No hi guanyo massa.

·         Per’xò.

·         És que m’estimo an el meu home.

·         ... i apreta amb les mans un joell.

·         Aneu’s-en

·         Ja és hora de que pleguem

·         Ets una bona comedianta

·         Entesos, arrastro.

 

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

 

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

·         Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

·         Doncs au, amolla (Vés.)

·         Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

·         Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

·         Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

·         Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)

·         Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

·         El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)

·         Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

             (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

             (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

 

·         Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

·         Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

·         I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

·         Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

 

·         Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu de tema”.)

 

·         Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

 

Acte III

 

·         ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

 

·         ... amb un  fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

 

 

·         I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

·         I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

·         Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

·         Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

·         Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

·         Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

·         Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

·         Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

·         Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

 

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

 

a)      La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b)      L’ús de l’auxiliar ser (sum estat, sum ballat).

c)      La utilització de les formes plenes en la pronominalització (me plau...).

d)      L’aparició de la u tònica com a resultat de tancament de la o: flur, millú, seriusa, casadur, tut...

e)      La desaparició de la vocal en els mots esdrúixols acabats en “-ia”, de tal manera que esdevé plana:

“Té els seus amurs i té la seva histori (“història”)”

Gal·licismes

El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Així, en l’obra trobem:

  Amuseu: diertiu

Xagrineu: entristiu

Humús: feliç

Cupla: parella

Enivrat: embiagrat

Llapí: conill

Mariage: casament

Domatge: llàstima

Biera: bagul, taüt

Afere: negoci

Gató: pastís

Una hora malelrusa: infeliç, desgraciada

No us hi xagrineu: entristiu, preocupeu

Veires: gots.

Sum pas una rascassa: no sóc pas  un usurer (avar)

Blaga: broma

Trufaires: mentiders, persones que fan burles

És curiós constatar que les paraules de Monsieur Bernat són escrites en cursiva, precisament per tal de distingit la seva parla de la dels altres personatges, i també perquè els gal·licismes s’hi introdueixen sense respectar l’ortografia del francès.

ACTIVITATS

1)      Recolliu informació sobre els diferents ormeigs de pesca que s’esmenten a l’obra.

Artó

Esquer

Tranyina: xarxa d’uns 2oo metres que es cala en un indret. Embarcació de pesca amb aquest ormeig

Xarxa

ham

2)      Accions i activitats que fan els pescadors:

Calar (abaixar una vela; tirar les xarxes al mar)

Estibar (apilar, distribuir la càrrega de la nau)

Orsar:navegar a la vela contra vent (fig. Anar malament.)

3)      Indiqueu tots els noms de peixos que hi ha en l’obra i feu-ne una descripció.

Bis (peix blau, gros , amb ratlles grogues)

Caua: peix molt negrós que té unes ratlles blavenques.

Congre: peix sense escata semblant a l’anguila, de 30 a 70 centímetres de llarg.

Déntol: peix d’uns 30 a 80 cm, amb dues dents sortints.

Escorpra: escórpora, peix vermellós amb alot dorsal que pot provocar punxades molt doloroses.

Camarí: peix que s’assembla al tauró.

Franquet: cranc

Morena: Peix llargarut com el congre, negre amb taques grogues de 50 a 150 centímetres de llarg.

                     Pagre: peix de color vermellós, de forma aplanada, molt saborós.

Rap

Roger: moll, peix vermellós

Tonyina

Guiula: peix que té els flancs roigs i ratlles longitudinals (dial. Guiola, donzella)

 

Molts cops l’autor usa metafòricament els peixos per tal de caracteritzar els personatges.

 

4)      Embarcacions i parts del vaixell: tranyina, vaca (embarcació que fa servir aquest art de pesca, un art d’arrossegament de fons)

5)      Begudes: rom, prisa (rom amb un terròs de sucre) , garnatxa, pernod (marca d’un licor), calissai (mena de licor dolç)

6)      Geografia:

Cala Prona: és una cala que hi ha al Port de la Selva.

Garriguella: és un poble de la comarca de l’Alt Empordà

Cap de Creus fins a Biarra: cap de la costa de la Marenda, entre Banyuls i Portvendres.

La Loia: és el nom d’un turó que hi ha lvora mar, al Port de la Selva.

Cervera de Marenda: és un municipi marítim del Vallespir, just a l’altra banda de la frontera de l’Estat.

Cotlliure: població costanera del Vallespir. El seu terme toca al de Banyuls.

Banyuls: població del Vallespir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                      

 

 

 

VOCABULARI

Digueu què volen dir les paraules següents:

Acte I

·         Ja hi ha canari

·         La sota

·         Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)

·         Si no et sap greu, una altra prisa.

·         Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.

·         No m’agrada fer el mec.

·         Traiem els sisos.

·         … i aquest és un corball dels de vuit terços.

·         ... i ara només que gallimons, i un dia.

·         I és l’alegria dels mals xarrecs.

·         I tan escollerat.

·         Si, potser sí que em fermareu la llengua.

·         ... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)

·         I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.

·         La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.

·         Que això és peix per grumir.

·         Tot l’any anant a raure.

·         Era un peix que pudia.

·         Han vingut tres marxants d’allí a Cervera.

·         M’hi torraré l’esquena com un lluert.

·          I se’ns presenti / amb un arjau als dits...

·         ... pel poble / i fent riure els brivalls...

·              Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...  

Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)