Argument de Mar i Cel d'Àngel
Guimerà
MAR I CEL, D'ÀNGEL GUIMERÀ
Mar i Cel és una obra de teatre
escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Es tracta d'un
tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor,
que arriba fins l’any 1890. Està escrita en vers i és de tipus
historicoromàntic. En ella ja s’aprecien els trets principals del seu teatre
com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en
ambients romàntics.
L’acció de Mar i Cel se situa en
alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor
impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta
amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.
TEMA DEL LLIBRE
La idea central que l'autor
transmet és una observació sobre com dues persones de creences diferents són capaces
d'estimar-se, deixant a una banda les seves diferències, com seria en aquest
cas la seva religió i la seva manera de viure.
ARGUMENT
Primer acte
Per a començar
es fa una petita introducció situant els fets que desprès marcaran l'obra,
l'expulsió dels moriscos.
Saïd és el capità d'un
vaixell de corsaris algerians, que han fet
presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com
el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare
cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el
seu pare, la mare va decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.
Som en alta mar i en un vaixell de corsaris que
acaben de guanyar una batalla i han aconseguit un gran botí, un grup de
cristians. Els pirates musulmans tenen presos a unes persones cristianes,
d'alts càrrecs a Espanya. Saïd, l'arraix, està greument ferit i sabem que
Ismul, el metge, és mort i que l'única que el pot atendre és Blanca, la
presonera cristiana que anava per a monja. Saïd ordena que li portin la
cristiana perquè li curi les ferides. Entre els corsaris es destaquen els
següents: Hassèn, la mà dreta de Saïd, fidel com un gos; Malek, rival en el
poder sobre el vaixell i Joanot, personatge que es manifesta ambigu i demostra
la seva gran enyorança del món cristià.
Entre els cristians, a part de
Blanca, apareixen Carles, el seu pare, i Ferran, cosí de Blanca i enamorat
d'ella des de la seva infantesa, abans de fer-se novícia. Agraït per la
cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb
el temps s'enamora d'ella. A través de les trobades per curar Saïd, Blanca
ha sentit aparèixer dins seu un sentiment d'amor - compassió que la fa sentir
molt culpable. Decideix matar-lo amb el seu punyal però no pot. Just en aquell moment entra un pirata. Després
d'estar discutint ell explica a Blanca la seva història de quan era petit i de
per què va acabar exercint com a corsari (a l'obra en aquest moment es pot
apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i
Blanca). Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares,
l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd,
sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i
oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Segon acte
Joanot,
el cristià renegat, serveix el menjar als presoners, que comencen a desesperar-se
de la seva situació. El sentiment amorós entre el pirata i la novícia va
fent-se cada cop més fort. Malek vol matar Ferran i Saïd li diu que és un
covard, el destitueix com a segon del vaixell i nomena Joanot en el seu lloc.
En un monòleg, Joanot confessa que va matar la seva dona perquè era adúltera.
Saïd, que ha permès que els cristians es parlin, escolta com Ferran
confessa el seu amor a Blanca i sent una gelosia incontenible. Mana que matin
Ferran i Carles, però Blanca li diu que ella no estima Ferran i aconsegueix que
siguin perdonats. Joanot, que
també havia defensat els cristians, es baralla amb Malek.
Saïd intervé en la batalla i en el seu moment més àlgid s'anuncia que es veu
terra. L'arraix, per salvar Blanca ordena tornar enrere la nau mentre, a dalt,
Joanot ha organitzat la revolta dels cristians contra els musulmans. Al
final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar
els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates. Els cristians guanyen la batalla i quan
intenten matar Saïd, Blanca s'interposa.
Tercer acte
Els cristians governen la nau i relaten la batalla
que s'ha esdevingut. Blanca munta guàrdia
al camarot de Saïd perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça
de suïcidar-se amb el punyal que guarda zelosament. Tots intenten convèncer-la
que deposi la seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el
salvarà; Ferran intenta convèncer-la i s'adona que està molt enamorada de Saïd,
i finalment Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el
moment que els soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot. Es lliura a
Carles i provoca la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles
intenta matar-lo, però es desmaia de l'emoció. Ferran decideix ajudar-los
a escapar de nit, amb una barca. Quan Saïd s'acomiada de Blanca,
apareix Carles. El pare de Blanca renega de la seva filla en saber que
estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig
i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar,
morint.
