diumenge, 12 d’octubre del 2014

EL CAFÈ DE LA GRANOTA



- Oh,correm, correm!! Anem cap  al cafè de la granota. Aviam què  ens explicarà avui  l’avi Cristòfol. - Podem convidar el Jesús Moncada, perquè faci de cronista i apunti en una llibreta aquestes històries...

Apa, siau...bona lectura!

1. Un barril de sabó moll:  (crònica)

- El vell Cristòfol és el fil conductor de moltes històries del llibre, conta la majoria d’històries a una persona molt més jove, el cronista...en un cafè de poble, el cafè de la granota.

- Pere Camps, patró del Llagut llampec, ordena al peó Florenci que porti un barril de sabó moll a la botiga de l’Adelaida.

- Els noms dels diferents personatges amb què va topant Florenci al llarg del recorregut: Pere Camps, Marieta Peris, Adelaida, Miquel el Clenxa, Honorat.

- Per què a Florenci li va quedar aquest nom de Sísif de la Ribera? Buscar la referència mitologia d’un treball de Sísif.

- hipòtesis del desenllaç:
a) se li va esmunyir de les mans perquè el sabó rellisca molt.
b) va ser causa del cansament.
c) no va ser casualitat que el barril baixés just en el moment que Pere Camps pujava per la costa.

El barril s’esclafa en el cafè d’Alexandre, i la gran quantitat d’escuma es desfà per l’aiguat que queia i la bromera llisca pel carreró fins arribar al riu.

2. La plaga de la Ribera  (carta)

L’escriu Jeroni Salses i Santapiga, agutzil, al director de la presó de Lleida. Tota la història comença amb l’ensorrament del terra de la sala d’actes de l’Ajuntament. La catàstrofe va fer prendre la decisió d’enderrocar l’edific vell i fer-ne construir un de nou.

- Cal tenir  clar  el repartiment dels mobles, el paperam i tot el que hi ha dins de l’edifici.Què en pensa la muller de Jeroni, l’Elisenda?

- Qui és en plaga de la Ribera? Cal fer  una  llista de les coses honrades que fa i sap fer.

- Per què el plaga de la Ribera cau simpàtic?

- Finalment, Jeroni,fa la petició, quin és el veritable motiu  de la carta? Comentar el joc irònic, original pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei.

 3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana  (crònica)

El conjunt de fets explicats  tanscorren 20 anys abans del monent en què el Cristòfol ens els explica.

El problema que es planteja és que vint anys enrere la societat de Mequinensa havia hagut de triar entre anar a l’enterrament de l’oncle Nicolau o anar al partit de futbol més important de la temporada.

Es tracta del vell dilema de: triar entre allò que ens agradaria fer i allò que hem de fer.

Quines circumstàncies van permetre que els qui van anar a l’enterrament poguessin anar seguint el partit?

Per què l’enterrament va ser  un èxit rodó?

Qui fou na Bernarda Pedret? Per  què el seu enterrament és aparentment lluït?

4. Paraules des d’un oliver  (monòleg)

Es presenta en forma  d’un llarg monòleg, el que l’home que hi ha enfilat dalt d’un oliver adreça a Isidre (el propietari del tros)  i es construeix al voltant d’una doble sorpresa. Cal explicar els motius de per què l’home que  hi ha dalt de l’oliver té un ensurt i quina  és la seva preocupació o problema. Explicar els motius de la sorpresa d’Isidre i el seu neguit.

Cal recollir tots els arguments de l’ home que hi ha dalt de l’arbre que apareixen explicitats en el text.

5. Informe provisional sobre la correguda d’Elies   (crònica)

El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda d’Elies Santapau entre casa seva i el cafè de Silveri, lloc de parada dels autocars.

En aquest relat el personatge del cronista no queda amagat del tot darrere de la història,sinó que té un cert protagonisme. Expliqueu-ho.

Quin és el tema del conte?

 6. Futbol de la Ribera (crònica)

Cal esmentar en els resum que prepareu la importància del camp en el desenllaç d’aquest relat. (la situació entre els dos rius)

Quan ja s’està jugant el partit hi ha unes actuacions de l’equip visitant i de l’àrbitre que alteren els  ànims dels espectadors. Què succeeix?

Cal explicar com s’encadenen els fets que porten l ‘intent de revolta.

7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues (carta)

Qui és l’autor intel·lectual de la carta?

Qui redacta materialment la carta?

Qui és el destinatari de la carta?

On estan escrivint la carta?

Què va succeir en aquell mateix lloc un any abans de la redacció de la carta?

Explicar el mite de Caront i la relació que té amb el conte i la  professió d’en Miquel.

A què s’ha  dedicat en Miquel els vint anys següents a l’inici del funcionament de la mina?

Moncada fa  servir el recurs de la ironia per desdramatitzar la mort. La tracta de senyora mort,li recorda esdeveniments,anècdotes,etc.

8. Preludi de traspàs  (crònica)

L’àvia s’està morint. L’àvia abans de morir està molt neguitosa. Hi ha alguna  justificació?

Gràcies a la tia Ramona comprenem la reacció de l’àvia quan va morir l’avi. Cal justificar la pressa de l’àvia per tallar la figuera.
Esmentar els desavantatges de tenir una figuera.

La tia Ramona és la que sap l’origen de tot el neguit de l’àvia. Cal fer una síntesi de com va anar allò de la figuera.

9. Els delfins  (soliloqui)

Escrit en primera persona.

El protagonista del conte està content de la desimboltura amb què ha donat el condol i ha fet rituals socials durant l’enterrament de Constantí Cirera.

Cal anomenar els candidats : Joan Campells, Joaquim Coloma i Pere Cistella i dir-ne les virtuts i defectes que tenen per ocupar el lloc vacant i ser el successor.

Quina monarquia usava el títol de delfí per designar el pretendent  a la corona?

Queda justificat el títol de delfí en el conte? A quins personatges es refereix?

10. Un enigma i set tricornis  (crònica)

El títol fa referència al  que han de resoldre els set guàrdies de la guarnició de la vila. Les ordres de la vila són taxatives: cal acabar amb l’escàndol i arrestar el culpable.

Un tricorni és un capell negre amb tres puntes que habitulament utilitzava el cos de la Guàrdia civil. El terme s’usa en sentit metonímic. (relació origen-producte,part-tot...)

Hi ha tres sopreses i cal explicar l’element sorprenent  en cada una:

a) Les malifetes més grans són qualificades de res d’inhabitual.
b) La resposta de mossèn Silvestre al responsable dels fets quan aquest es va confessar el dia anterior al darrer partit de la temporada.
c) La identitat de l’àrbitre pirata.

Cal tenir present:
El petit complot  del vell Cristòfol  i les relacions estranyes entre mossèn Silvestre i el vell Cristòfol.

11. Amarga reflexió d’un manat de cebes (crònica)

En Manel la  lloca fa aparicions nocturnes per diversos indrets de la via sempre nafrat i fet un pendatxo. Horaci el sereno l’acompanya a casa i la Lloca se sincera:

a) Fests delictius de la Lloca.
b) Per què és confident de la guàrdia civil?
c) Per què diferents grups de persones l’han apallissat quan ha sortit de la caserna?
d) Quina informació necessita la Lloca si no vol que la guàrdia civil l’atonyini?
e) Quin xantatge planteja a Horaci? Què representa el dietari d’Horaci, el sereno?

12. L’assassinat de Roger Ackroyd  (soliloqui)

En aquest relat ens explica  al començament el desenllaç de la història. El relat té la funció de presentar-nos les causes que han portat a aquest final.

Quins són els dos interlocutors?

El problema es presenta perquè en Damià (el protagonista) no ha pogut fer una lectura tranquil·la de la novel·la, enumereu totes les interrupcions de què ha estat objecte.

Què li ha dit Teodor de Peris perquè Damià li engegui un tret?

El títol d’aquest novel·la és el mateix que va donar fama a Agatha Christie i es va publicar el 1926.

13. Amor fatal en decúbit supí  (crònica)

Tot el relat és un joc d’imatges, les del retrat dels avantpassats i la d’una actriu.
Els fets passen en un interval d’uns minuts. Gervasi Fenolleda se sent culpable . Descobrim el seu sentiment de culpa: l’adulteri. Qui és la Natàlia?

A) Fins a quin punt el matrimoni de Gervasi i Júlia és per interessos econòmics i empresarials?

b) Com són les relacions matrimonials de Gervasi i Júlia?

C) Per què apunyala una fotografia? A quina actriu pertany el retrat?

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades (crònica)

Plantejar els detalls que permeten  saber que es va celebrar un judici a Gabriela.

Les referències al judici i al final de la narració ens permeten saber que Gabriela va matar alguna de  les tres persones que l’estaven esperant. Quin motiu la va portar a cometre aquest acte?

Qui és la víctima de l’homicidi? Aventureu alguna resposta i la justifiqueu.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada