Hola alumnes de 4r.ESO,
Aquesta és l'entrada per fer-me arribar els textos poètics d'AMOR que heu anat a buscar a la biblioteca. Cal que escriviu el text que heu triat, i indiqueu el títol del llibre d'on procedeix, el seu autor i el títol del poema si en té. Tot seguit, escriviu amb una o dues frases què us ha captivat del poema, per què heu escollit aquest text enfront d'altres textos, a qui el recomanaríeu, etc.Recordeu al final identificar-vos, anoteu el vostre nom i cognoms, i grup classe!!
BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVISIONS & CANTS- Joan Maragall
ResponEliminaL'ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
<>.
1898
M'ha agradat, ja que parla de la natura, i com una flor agafada de la planta,
mor lluny d'ella.
ADRIÀ CUESTA GUIU 4t B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVISIONS & CANTS- Joan Maragall
ResponEliminaL'ESPOSA PARLA
-Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint d'a prop meu, se'n va fent via
el teu esperit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se m'endú.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
El Poeta
-Mes tu ets la guiadora, tu la forta,
perquè enmig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que em porta
sempre retorna al port del teu amor.-
El que m'ha captivat del poema és que hi ha dos personatges: l'esposa i el poeta. L'he escollit perquè l'esposa li explica que vol navegar al seu costat i anar amb ell on sigui. El recomanaria a les persones enamorades que per "l'empenta de l'amor" fossin capaces d'estar al costat de la persona a la què estimen, renunciant a altres tipus de coses.
ANDREA RAYA SÀNCHEZ 4t C
AGUSTÍ BARTRA- EL VENT LLAURA LA MAR.
ResponElimina"ELS BESOS DEL AMANTS..."
Els besos dels amants no moren en els èxtasis:
pugen com la sentor de la gespa dallada
i volen redimir la galta de la Nit.
El panteix dels amants, en la joia dels cossos
que omplen de llum els motlles que el temps vermell engruna,
porta el cant de l'alosa fins al portal del Crit.
Els gemecs dels amants, que són çparrup i cràter,
rodolen fins al mur d'on penja el sec brancatge
de l'heura de l'Oblit.
YASMINA ROMERO REVILLA 4t B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaM'ha agradat aquest poema ja que parla de l'amor apassionat entre dues persones.
EliminaHo descriu com un amor molt intens i el compara a elements de la natura com la gespa o el volcà.
Així hauria de ser l'amor en una parella, i sobretot que es mantingués per tota la vida.
AMAT I AMIC - Carme Guasch
ResponEliminaQuina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.
És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.
Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!
No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...
He escollit aquest text perquè m'ha semblat un poema amb molt sentiment. L'autora expressa la tristesa i el dol que sent en aquell precís moment, i ho fa d'una manera que tot lector pot identificar-se amb aquesta sensació de perdre algú estimat.
SARA SANGÜESA JEREZ 4tA
EL VENT LLAURA LA MAR-Agustí Bartra
ResponEliminaEL PARADÍS
+Parla ell:
Mon amor sense minves ara té altres represes,
lluna de maravelles en un nou cel vernal,
brancatge remorós on brillen les sorpreses
d'una fruita esberlada per un bec zenital.
Amor, oh llit de vent dins les messes enceses,
ajagut cereal!
Jo t'he creat, amor, amb el mall i la flama,
oh tendresa i desig en enclusa dringant!
Trofeu de tu mateixa, el meu cor et proclama,
gavina del teu crit pel cel blau del meu cant,
poalanca del bes que ja baixa i reclama
la meva aigua anhelant.
+Parla ella:
M'ignoro,, i sóc més jo, d'ençà que, enamorada,
com una esclava marxo darrera dels meus ulls,
sempre tan plens de tu, oh verena daurada
que t'escoltes a dolls dins els meus foscos trulls!
Amat, si no et tingués en somni i en desfici
seria fullam groc sota una urpa hivernal.
Enjovada als teus besos, allargues mon solstici
al damunt d'una terra tendrament nupcial.
Sobreviu en mi encara la folla noia amarga
que una nit vagà sola pels camps, fora ciutat,
i oferí son cos verge a la carícia llarga
amb què tu l'amarares amb ton tebi ruixat.
He escollit aquest poema, ja que m'ha agradat molt que intervinguin en el poema els dos enamorats i no solament un, així podem observar els sentiments que tenen un respecte l'altre.
ANTOLOGIA POÈTICA - Vicent Andrés Estellés
ResponEliminaNomés un mot que t'ho diria tot:
vida. Amb això bastaria...
M'ha agradat aquest poema, perquè en tan sols dues estrofes explica el seu amor i sentiment cap a la persona que estima, descrivint-la en una sola paraula, vida. És breu, però bonic.
ARIADNA GARCÍA MARTÍNEZ 4t B ESO
EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS ( Joan Salvat-Papasseit )
ResponElimina- Tirania de l'Amor:
Tirania de l'amor
si et vull deixar, dius: no em deixis.
Si tu em deixaves,sóc jo
qui sóc gelós de que ho fessis.
Englantina del camí
fas goig perquè jo et llueixi:
Tota la il·lusió que tinc
la vols teva
quan et prengui
CRÒNICA DE DEMÀ / ESTIMADA MARTA (Miquel Martí i Pol)
ResponEliminaEstimada Marta I
Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós,
et resseguiexo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora, rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.
M'ha captivat aquest poema per això l'he escollit, és curiós veure com expressa aquests sentiments cap Marta i com els compara.
Alba Pacha Bobadilla 4t C
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaLA GINESTA ( Joan Margall)
ResponEliminaLa ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat:
de la primera besada m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
Luis Enrique Flores 4t B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL VENT LLAURA LA MAR....Agustí Bartra
ResponEliminaLES VIOLETES
Aquella nit de l'any dels auguris ferotges,
assegut davant d'ella al vagó solitari
on el fred mastegava tuf de tabac difunt,
travessant les foscors de la por de la guerra,
jo em veia il·luminat, encès com una torxa
dintre d'una caverna de paüra i enigma.
¿Érem els destinats, la primera Parella
o la final d'on tot de nou començaria ,
en les sembres del bes del cos a cos adàmic?
¿Podríem començar a tutejar la terra
des de les nostres dues soledats abraçades
i a esperar sota un sostre la bursada del gel?
París quedava enrera, feixuc de negres cúpules
i embolcallat de boira i de vidu plugim...
Dins el clot de sa falda, el pom de violetes.
He escollit aquest poema perquè m'ha agradat com explica principalment la situació en la que es troben. Estaven asseguts enfront però sense parlar-se malgrat que els dos tenien sentiments l'un cap a l'altre.
Andrea Martínez López 4t B
ELS GRANS POETES (Edgar. A. Poé- Elipoe)
ResponEliminaSi estàs tu en cada cosa,
i jo sóc aquí i tu allà
Quina embolic sembla això
si a tot arreu estàs!
L'aire, que no es pot veure
és separador dels dos,
¿Per què si és invisible
provoca separació?
Si el teu cos és de matèria
tant com el meu ho és,
Per què matèria intangible
ens fa que siguem dos?
Que l'aire, que les molècules,
que àtoms i què sé jo,
són totes la mateixa cosa
Per què no som un tu i jo?
Si la fórmula einsteniana
ens elementals i diu són dos,
Per què també no ens junta
per bon miracle de Déu? "
E agafat aquest poema perquè m'a agradat, i perquè em sembla que Elipoe està raonant.
LAURA VALDIVIA 4 A
Sorgeix l'amor del tracte i la constància
ResponEliminaamb un somni despert que s'arrela en la vida.
No hi ha temps en l'amor, ni arma, ni distància,
i acatem humilment el murmuri que crida.
Té cabanes l'amor, palmeres d'alegria
i plugims que davallen del cor del violí.
Té bordes el record, amb ramats cada dia,
que fumegen tots junts en un mateix destí.
Sobre els conreus d'amor gairabé sempre plou.
Sobre els camps de l'amor, els dolços ulls del bou.
Sobre els trèvols d'amor, lent va escrivint el rou.
Nit: acala la testa: rep els astres fets jou...
LLIBRE: El vent llaura la mar. ESCRITOR: Agustí Bartra TÍTOL: Sorgeix l'amor.
He escollit aquest poema, perquè demanaves un poema d'amor i aquest poema reflecteix exactament el que es un poema d'amor o com és l'amor.
Adrià Pascual López 4B
SI NO ET TINC...
ResponEliminaSi no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.
LLIBRE: El vent llaura la mar.
ESCRITOR: Agustí Bartra.
TÍTOL: Si no et tinc a tu.
Aquest poema m'ha agradat perquè es breu però diu les coses molt clares. Es breu però intens. És molt bonic.
Moisés Dávila Sampedro 4t B
DITS
ResponEliminaLleugera s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça de record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Autor: Gabriel Ferreter
Títol del llibre: Les dones i els dies.
M'ha captivat del poema la manera en que l'autor expressa i intenta transmetre els sentiments que a vegades tenen els enamorats.
Se'l recomanaria a alguns amics o famíliar que l'hi agradasin llegir poemes i sobre tot d'amor com és aquest.
VICTOR ASENSIO GONZÁLEZ 4t C ESO
DÓNA'M LA MÀ
ResponEliminaDóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Autor: Joan Salvat-Papasseit
Títol del llibre: L'irradiador del port i de les gavines.
Aquest poema m'ha captivat per la manera de l'autor d'expressar els seus sentiments amb tal transmissió.
Li recomano aquest poema de Joan Salvat-Papasseit a tots els enamorats amb ganes de transmetre el seu amor.
ANA CAPITÁN DEL CID 4r. ESO C
LA DONA HERMOSA
ResponEliminaLa presencia de la Dòna hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presencia de la Dòna hermosa
hi ha quelcom d’un repòs definitiu.
La partida de la Dòna hermosa
te deixa il·luminat hermosament.
En la partida de la Dòna hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.
El record de la Dòna hermosa
te fa trist i anyorat somniador.
En el record de la Dòna hermosa
hi ha una forta i suau meditació.
L’oblit de la Dòna hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l’oblit de la Dòna hermosa
hi ha l’etern recomençament.
Autor: Juan Maragall
Llibre: Visions & Cants / Edició d'Ignasi Moreta
El poema trata a una Dona com a un ésser superior, capaç d'influir en els sentiments i records. És un bon exemple de com una persona, en aquest cas el poeta, es pot obsesionar tant amb una dona. Al poema no apareixen descripcions d'aquesta, es centra en el que sent en narrador.
PAU MILLÁN NICOLÁS 4rtC
POC MÉS O MENYS, AMOR
ResponEliminaRius amb esclat, i miro
com creix dintre la gorja
una vulgar disfressa
de desigs metafísics.
Al meu davant, creuries
que penso en tu, quan sento
només recança d'arbres,
salvatges clams de somnis.
T'he vist plena de tristos
pecats i faringitis.
Mes, deturat per sempre
per freds obstacles d'hores,
tant se val t'estimoni.
o bé qualsevol altra.
Autor: Salavador Espriu
Llibre: Antologia poètica.
Aquest poema l'he escollit perquè em sembla interesant explicant una petita història d'amor amb obstacles.
CARLA GUERRERO RICO 4tC
Des de les hores mortes, talaiot,
ResponEliminam'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós,
et resseguiexo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora, rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.
L'autor és: Miquel Martí i Pol
El titol del llibre és: Estimada Marta.
AITOR GARCÍA BERMÚDEZ 4tB